alarma

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɫar.mə/, occidental /aˈɫaɾ.ma/
• Rimes: -aɾma
• Etimologia: De la locució a l'arma ‎(«crit de guerra»), segle XVI, calc de l’italià all'arme.

alarma f. ‎(plural alarmes)

1. Sistema de protecció d'edificis, instal·lacions, maquinària o persones, que es dispara quan es produeix el tipus de problema per al qual s'ha dissenyat.
2. Missatge d'avís que hom dona quan es detecta un perill: incendis, atac de l'enemic, etc.
3. Tipus d'avís que hom realitza quan es dóna una condició preestablerta perquè els companys estiguin previnguts.

   Dóna l'alarma que ve l'encarregat!

alarma

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de alarmar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb alarmar.

• Síl·labes: a·lar·ma (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

alarma inan.

1. alarma

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈlaɾ.ma/
• Rimes: -aɾma
• Etimologia: De l'italià allarme.

alarma f. ‎(plural alarmas)

1. alarma

• Síl·labes: a·lar·ma (3)

alarma f. ‎(plural alarmas)

1. alarma

• Etimologia: Amb article sufixat -a.

alarma

1. nominatiu i acusatiu definit singular de alarmă