agenda

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əˈʒen.də/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /aˈʒen.da/, valencià /aˈd͡ʒen.da/

• Rimes: -enda
• Etimologia: Del llatí agenda ‎(«coses que s'han de fer»), del verb agō ‎(«moure endavant, portar a terme»).

agenda f. ‎(plural agendes)

1. Bloc de paper destinat a apuntar les tasques a fer.
2. Programa d'ordinador que recorda què i quan hi ha una tasca pendent o una cita.

• L'agenda escolar l'usen els escolars per apuntar els fets més importants: Les feines escolars, horaris, adreces i telèfons...
• L'agenda política és la programació d'actes a curt i mitjà termini a ser tractats pel poder legislatiu o executiu.

• Anglès: agenda ‎(«ordre del dia»)

agenda

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de agendar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb agendar.

• Síl·labes: a·gen·da (3)
• Anagrames: degana, negada

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia: /əˈdʒɛn.də/ àudio (EUA) ^ⓘ

agenda ‎(plural agendas)

1. ordre del dia

• Etimologia: Del castellà agenda o del francès agenda.

agenda inan.

1. agenda

   Helbide guztiak agendan idazten ditu.

   Escriu totes les adreces a l'agenda.

Nom comú inanimat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu agenda agenda agendak Ergatiu agendak agendak agendek Datiu agendari agendari agendei Genitiu agendaren agendaren agenden Comitatiu agendarekin agendarekin agendekin Benefactiu agendarentzat agendarentzat agendentzat Instrumental agendaz agendaz agendez Partitiu agendarik - - Prolatiu agendatzat - - Causal agendarengatik agendarengatik agendengatik Locatius Inessiu agendatan agendan agendetan Ablatiu agendatatik agendatik agendetatik Al·latiu agendatara agendara agendetara Terminatiu agendataraino agendaraino agendetaraino Al·l. direcional agendatarantz agendarantz agendetarantz Gen. locatiu agendatako agendako agendetako

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /aˈxen.da/, meridional \aˈheŋ.da\

Americà: alt /aˈxen.da/, baix \aˈheŋ.da\, austral /aˈxen.da/

• Rimes: -enda
• Etimologia: Del llatí agenda, de agĕre ‎(«fer»).

agenda f. ‎(plural agendas)

1. agenda

agenda

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb agendar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb agendar

• Síl·labes: a·gen·da (3)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre agenda

• Pronúncia: /a.ʒɛ̃ˈda/

agenda m. ‎(plural agendas)

1. agenda

• Pronúncia^ⓘ: /aˈd͡ʒɛn.da/

agenda f. ‎(plural agende)

1. agenda

• Síl·labes: a·gèn·da (3)

• Etimologia: Amb article sufixat -a.

agenda

1. nominatiu i acusatiu definit singular de agendă