avventura

• Pronúncia^ⓘ: /av.venˈtuː.ra/
• Etimologia: Del francès aventure, del llatí adventura.

avventura f. ‎(plural avventure)

1. aventura

• avventurare

avventura

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de avventurare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de avventurare

• Síl·labes: av·ven·tù·ra (4)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre avventura