ora

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom)

Oriental:	/ˈɔ.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /ˈɔ.ɾa/
	valencià /ˈɔ.ɾa/, /ˈɔ.ɾɔ/

• Rimes: -ɔɾa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) oriental /ˈo.ɾə/, occidental /ˈo.ɾa/
• Rimes: -oɾa
• Etimologia: Del llatí aura ‎(«brisa»). Doblet de aura ‎(«vent suau»).

ora f. ‎(plural ores)

1. Vent suau i plaent.
2. Temps tranquil, agradable sense fred ni calor.

• oratge

• «Fa una bona ora» - fa bon temps (modisme jugant amb el mot hora)

ora

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de orar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb orar.

• Síl·labes: o·ra (2)
• Anagrames: Aro ^(revers), rao, Raò, raó, Raó

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈoː.ra/

ōra

1. nominatiu plural de ōs
2. vocatiu plural de ōs
3. acusatiu plural de ōs