nord

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnɔrt/^ⓘ
• Rimes: -ɔɾt
• Etimologia: Del francès nord, de l'anglès north, segle XVII.

nord m. ‎(plural nords)

1. Punt de l'horitzó situat per damunt de l'observador, quan aquest té a la seva dreta l'orient.
2. Part del planeta per damunt de l'equador.

• Només s'escriu en majúscula si forma part d'un topònim, p. ex.: Amèrica del Nord.
• Els adjectius que es formen amb aquesta paraula s'escriuen amb guionet, p. ex.: nord-americà.

• septentrió

1. "perdre el nord": Perdre el sentit de l'orientació.

Punts cardinals:

NO N NE O E SO S SE

nord-occ. sept. nord-or. occ. or. sud-occ. mer. sud-or.

mestral tramuntana gregal ponent llevant garbí migjorn xaloc

• Anagrama: dron ^(revers)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Institud d'Estudis Catalans, núm 205, [1]

nord m. ‎(plural nords)

1. nord

• Pronúncia^ⓘ: /ˈnɔrd/

nord m. ‎(plural nord)

1. nord