nue

nue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nuar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb nuar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb nuar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb nuar.

• Síl·labes: nu·e (2)
• Anagrama: neu

nue f. ‎(plural nues)

1. (obsolet) nuu, núvol

   «Le vent du haut soufflait dans la nue, tandis que, au ras de la terre et du marécage, l'air pesait torpide, odorant et chaud.» ((Rosny aîné, J.H.. La Guerre du feu, s.d.. Plon, 1911, p. 25.))

   (afegiu la traducció en català)

• Vegeu nuage

• élever aux nues
• porter aux nues
• tomber des nues

• Entrada «nue» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).