merder

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mərˈde/
Occidental:	nord-occidental /merˈðe/, valencià /meɾˈðeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De merda i el sufix -er.

merder m. ‎(plural merders)

1. Lloc ple de merda.
2. Situació embolicada, difícil o confusa; enrenou.

merder m. ‎(femení merdera, plural masculí merders, plural femení merderes)

1. Dit d'una persona que maneja merda.
2. Dit d'una persona que recull excrements del carrer.
3. Matusser.

• Síl·labes: mer·der (2)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB