mar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmar/
	balear /ˈmaɾ/, /ˈma/
Occidental:	/ˈmaɾ/ⓘ
Informal:	central /ˈmart/, /ˈmark/

• Rimes: -aɾ
• Homòfon: mà ‎(balear)
• Etimologia: Del llatí mare.

mar f. o m. ‎(plural mars)

1. Oceà, extensa porció d'aigua salada que cobreix l'escorça terrestre.

   Cent cinquanta metres sobre el nivell de la mar.

2. Porció d'un oceà que resta més o menys tancada per una massa continental.

   La mar Mediterrània.

3. (figurat) Gran extensió.

   Estava tot blanc, era una mar de neu.

4. (figurat) abundància

   Una mar de llàgrimes.

• marejar
• marejol
• marès
• marí
• mariner
• marítim

• les set mars = tot el món

• Hi ha vacil·lació de gènere. Tradicionalment és femení i el masculí data del segle XIX, possiblement usat per influència del castellà. És majoritàriament femení entre gent de mar, en locucions i en frases fetes. Sol ser masculí vist des de terra endins.
• En balear s'usa amb l'article literari en lloc de l'article salat, evitant homofonia: dóna'm sa mà a la vora de la mar.

• oceà

• Anagrames: arm, ram ^(revers)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmaɾ/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí mare.

mar m. o f. ‎(plural mares)

1. mar

És predominant l'ús del masculí, però es pot trobar en femení especialment en textos poètics.

• altamar
• amarar

• amerizaje
• marea
• marino
• marítimo

• Síl·labes: 1

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmaɾ/
• Àudio: Bearn ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí mare

mar f. ‎(plural mars)

1. mar