mascle

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmas.kɫə/, occidental /ˈmas.kɫe/
• Homòfon: mascla
• Etimologia: Del llatí vulgar *masclu(m) amb vocal de reforç no etimològica, de masculum, acusatiu de masculus, diminutiu de mas, segle XIV.

mascle m. ‎(plural mascles)

1. Individu animal o vegetal de sexe masculí, o amb aparell reproductor masculí, o que pertany al gènere sexual masculí; és el gènere o sexe contraposat amb el de la femella.
2. En l'ésser humà, l'home.
3. Peça que encaixa dins d'una altra com una clau en la seva femella.
4. Petita peça de ferro amb el seu polvorí per a fer salva en les festivitats.

masculí, masculinitat, masclisme, masclista, masclejar

mascle m. ‎(femení mascla, plural invariable mascles)

1. vigorós, amb qualitats virils

• Síl·labes: mas·cle (2)
• Heterograma de 6 lletres (acelms)
• Anagrames: almesc, asclem, calmes, calmés, mescla, mesclà

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.