república

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rəˈpub.bɫi.kə/ⓘ, /rəˈpu.βɫi.kə/
	balear /rəˈpub.bɫi.kə/
Occidental:	nord-occidental /reˈpub.bɫi.ka/, /reˈpu.βɫi.ka/
	valencià /reˈpu.bɫi.ka/

• Etimologia: Del llatí rēspūblica, de rēs pūblica ‎(literalment «la cosa pública»), segle XV.

república f. ‎(plural repúbliques)

1. Forma de govern en què la sobirania recau en el poble o els seus representants, amb un cap d'estat elegit i sense caràcter hereditari ni vitalici.

• republicà

• Síl·labes: re·pú·bli·ca (4)
• Heterograma de 9 lletres (abceilpru)
• Anagrama: publicaré

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \reˈpu.βli.ka\

Americà: alt /reˈpu.bli.k(a)/, baix \reˈpu.βli.ka\

• Rimes: -ublika
• Etimologia: Del llatí respublĭca.

república f. ‎(plural repúblicas)

1. república

• republicano

• Síl·labes: re·pú·bli·ca (4)
• Heterograma de 9 lletres (abceilpru)
• Anagrames: publicare, publicaré

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre república