capejar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kə.pəˈʒa/
	balear /kə.pəˈd͡ʒa/, /kə.pəˈʒa/
Occidental:	nord-occidental /ka.peˈʒa/
	valencià /ka.peˈd͡ʒaɾ/, /ka.peˈd͡ʒa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: capejà
• Etimologia: De cap i el sufix -ejar ‎(«reiteratiu») [1].
• Etimologia: De capa i el sufix -ejar [2].

capejar intr.

1. Moure el cap diverses vegades de dalt a baix.

   I la teringa de dromedaris parteix capejant, i de bon pas,...^[1]

2. Efectuar moviments a dalt i a baix una embarcació, de proa a popa, a causa de l'onatge.

   Hi hagué un silenci tens, les dues naus es gronxaven, més lenta la gran, capejant més el llaüt.^[2]

Paradigmes de flexió: capejo, capeja, capegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

capejar trans.

1. Torejar fent sevir la capa.

   Va sortir el primer toro, i, per més que va capejar-lo, encara no,l va agafar...^[3]

2. Resistir el mal temps navegant a la capa, amb les veles plegades i el timó a sotavent.

   Pastrana mantenia el timó a totes les passades capejant el temporal.^[4]

3. (castellanisme) trampejar

   La situació de fallida, doncs, es capejava com bonament era factible.^[5]

• Síl·labes: ca·pe·jar (3)
• Anagrames: parceja, parcejà

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot