benvolgut

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌbem.buɫˈɣut/ⓘ
	balear /ˌbeɱ.voɫˈɣut/, /ˌbeɱ.vuɫˈɣut/
Occidental:	nord-occidental /ˌbem.boɫˈɣut/
	valencià /ˌbeɱ.voɫˈɣut/, /ˌbem.boɫˈɣut/

• Rimes: -ut
• Etimologia: Derivat de benvoler, format per la unió de l'adverbi bé i el verb voler.

benvolgut m. ‎(femení benvolguda, plural masculí benvolguts, plural femení benvolgudes)

1. Que és objecte de bons sentiments.

• estimat, acceptat

• rebutjat, odiat

• Síl·labes: ben·vol·gut (3)
• Heterograma de 9 lletres (beglnotuv)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot