res
Aparença
Català
- Pronúncia(i): (pronom)
Oriental: central ⓘ balear /ˈrəs/, /ˈrɛs/ Occidental: /ˈres/ Informal: central /ˈrɛ/, nord-occidental /ˈre/
- Rimes: -ɛs
- Pronúncia(i): (resar, plural) /ˈres/
- Rimes: -es
- Etimologia: Del llatí rēs («cosa») en nominatiu, segle XII. Es va unificar aviat el cas recte amb valor de subjecte i el cas oblic re (de l’acusatiu rem) amb valor de complement. Del sentit una cosa passà a alguna cosa o ninguna cosa traspassant el valor de substantiu a cosa provinent de causa. Cognat del fracès rien.
Pronom
res
- (negatiu) Cap cosa, buit o absència.
- A l’armari no hi ha res.
- (condicional, interrogatiu) alguna cosa, quelcom
- Que voldreu res?
- En saps res de l’avi?
- Si saps res de nou, truca’m.
Variants
Notes
- Quan res va darrere el verb, sempre va acompanyat de l’adverbi no.
- Quan res va davant el verb, aquest tradicionalment porta l’adverbi no; en el llenguatge parlat sovint se suprimeix el no.
- En frases negatives el·líptiques, pot anar amb no o sense (menys comú). «¿Què vols? —No res». «¿Què vols? —Res». I quan és el subjecte d’una oració de verb sobreentès, va sense el no.
Derivats
Traduccions
Cap cosa
- Afrikaans: niks (af)
- Albanès: asgjë (sq)
- Alemany: nichts (de)
- Anglès: nothing (en), anything (en)
- Àrab: لَا شَيْء (ar)
- Armeni: ոչինչ (hy) (votxintx)
- Belarús: нішто́ (be) (nixtó)
- Bengalí: কিছু না (bn)
- Birmà: ဘာမြှ (my)
- Búlgar: ни́що (bg) (nixto)
- Castellà: nada (es)
- Cors: nunda (co)
- Danès: intet (da)
- Eslovac: nič (sk)
- Eslovè: nič (sl)
- Esperanto: nenio (eo)
- Francès: rien (fr)
- Friülà: nuie (fur)
- Gallec: nada (gl)
- Gal·lès: dim (cy)
- Georgià: არაფერი (ka) (aràperi)
- Grec: τίποτε (el) n. (típote), τίποτα (el) n. (típota)
- Grec antic: οὐδέν (grc) (oudén), μηδέν (grc) (mēdén)
- Hebreu: כְּלוּם (he)
- Hindi: कुछ नहीं (hi)
- Hongarès: semmi (hu)
- Ido: nulo (io)
- Indonesi: nol (id)
- Irlandès: neamhní (ga)
- Islandès: ekkert (is), neitt (is)
- Italià: niente (it)
- Japonès: 別に (ja)
- Javanès: boten (jv)
- Kazakh: ештеңе (kk) (eşteñe/ieixtengue)
- Letó: nekas (lv)
- Lituà: niekas (lt)
- Llatí: nihilum (la), nihil (la)
- Llengua de signes catalana: RES (csc)
- Maltès: xejn (mt)
- Neerlandès: niets (nl)
- Noruec: intet (no)
- Persa: هیچ (fa)
- Polonès: nic (pl)
- Portuguès: nada (pt)
- Retoromànic: nagut (rm), nuot (rm)
- Romanès: nimic (ro)
- Rus: ничто́ (ru) (nitxtó)
- Serbocroat: ништа (sh), ništa (sh)
- Sicilià: nenti (scn)
- Suec: inget (sv)
- Tagal: wala (tl)
- Tai: ไม่มีอะไร (th)
- Tàmil: எதுவும் (ta)
- Telugu: ఏమిలేదు (te)
- Turc: hiç (tr)
- Txec: nic (cs)
- Ucraïnès: ніщо́ (uk) (nisxò)
- Urdú: کچھ نہیں (ur)
- Való: rén (wa)
- Vènet: gnent (vec)
- Vietnamita: không có gì (vi)
- Xhosa: lutho (xh)
- Xinès: 沒什麼 (zh) (没什么, mòshímá)
Nom
res m. (només en singular)
- (pilota valenciana) zero
Nom
res m. (plural resos)
- (ortografia del 2016) Forma alternativa de rés.
Nom
res m. pl.
- Forma plural de re.
Verb
res (infinitiu resar)
- (ortografia del 2016) Forma alternativa de rés.
Miscel·lània
Vegeu també
Castellà
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈres/, meridional /ˈreh/
- Americà: alt /ˈres/, baix /ˈreh/, austral /ˈres/
- Rimes: -es
Nom
res m. (plural reses)
Llatí
- Pronúncia(i): /reːs/
Nom
rēs f. (genitiu reī)
- en general, cosa, fet
- Res humanae, natura humana, allò humà
- ser, objecte
- Maxima rerum Roma, Roma és la millor
- esdeveniment, circumstàncies
- Res adversae, circumstàncies adverses, l'adversitat
- acte, fet
- Re, non verbis, fets, no paraules
- De re et de causa, de fet i de dret
- béns, fortuna
- Res familiaris, patrimoni familiar
- assumpte, tema
- Quid ad rem?, què importa?
- res publica, administració pública, la política
Declinació
Cas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | rēs | rēs |
Vocatiu | rēs | rēs |
Acusatiu | rem | rēs |
Genitiu | reī | rērum |
Datiu | reī | rēbus |
Ablatiu | rē | rēbus |
Occità
- Pronúncia(i): /ˈres/
Pronom
res inv.
Sinònims
Relacionats
- arrés (gascó)
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XII
- Pronoms en català
- Substantius masculins en català
- Pilota valenciana en català
- Reforma ortogràfica del català del 2016
- Formes de substantius en plural en català
- Autoantònims en català
- Substantius masculins en castellà
- Substantius en llatí
- Pronoms en occità