Xin
Xin (ش) ye la tretzena letra de l'alfabeto arabe. Provién de la xin fenicia a traviés de las xins de los alfabetos arameu y nabateu. Representa lo fonema prepalatal fricativo xordo.
En la literatura alchamiata aragonesa, s'escribe con xin como ye natural parabras romances que se pronuncian x en luengas romances pero tamién parabras que en luengas ibero-romances se pronuncian con s. A razón d'esto ye que a s de l'arabe ye dental (como l'alofono d'a s en "pastura") y s de l'ibero-romance ye sobretot apical (como en "casa"); a la orella d'os arabofonos a s romance sonaba més pareixita a la x que a la suya s propia.
Trasliteracions
Quan se trasliteran parabras arabes ta l'alfabeto latín aragonés y catalán se puet fer servir a mesma letra x, y tamién se puet fer quan se trasliteran parabras persas como xah. Quan se trasliteran parabras arabes ta l'alfabeto latín en castellán s'adapta como š, car en castellán a -x- representa -ks- actualment.
Quan s'han feito trasliteracions d'alchamiatos aragoneses ta l'alfabeto latín s'ha representato a xin como una x, tanto quan en aragonés bi ha fonema prepalatal fricativo xordo como quan en aragonés bi ha fonema fricativo alveolar xordo, (xeyer, poderoxo en cuenta de seyer y poderoso). Esto puet estar un error porque res no endica que os moriscos d'a Val de l'Ebro pronunciasen /x/ estas parabras (seyer, poderoso), y porque prencipalment o que feban os escribans moriscos quan escribiban en alfabeto arabe ye escribir mirando en cadagún d'os casos a letra que en arabe teneba una pronunciación que sentiban més a man d'a suya pronunciación romance). Probablement en estas transliteracions dende l'aragonés con alfabeto arabe ta l'aragonés en l'alfabeto latín s'habría de trasliterar con s
Bibliografía
- Menéndez Pidal, Ramón: Poema de Yuçuf: Materiales para su estudio, Granada, Universidat de Granada, 1952, pachs. 62-63.